El Carnestoltes avui dia és una festivitat on tothom s'ho passa bé, organitza balls, jocs i tot tipus d'activitats relacionades amb aquesta festa. Si busquem a l'Enciclopèdia la paraula CARNESTOLTES, la trobarem explicada com un període de divertiments públics que precedeix l'època d'austeritat i penitència de la Quaresma. Antigament i també en l'actualitat durant aquestes festes la gent es disfressa, i abans i potser encara en pobles molt remots quan algú veia pels carrers a una persona que no anava disfressada l'empaitaven amb una escombra, l'enfangaven, li llençaven serradures i cendra per tal d'embrutar-lo i quedar d'alguna manera disfressat. És per això que durant aquests dies les persones no partidàries del Carnestoltes procuraven quedar-se a casa i no voltar pels carrers, esperant l'arribada de la Quaresma. També abans es reunia tot el poble en una plaça i pujant a sobre d'una tribuna començaven a fer crítiques d'allò que els desagradava, podien dir qualsevol cosa, i tothom tenia dret a fer-ho, això sí, ho feien amb una màscara per no ser reconeguts i no tenir problemes.
El Carnestoltes prové d'èpoques molt antigues, èpoques
en què la natura es mostrava més hostil. L'home durant l'hivern
observava que tot semblava mort: les fulles dels arbres queien, bufaven
freds vents, la pluja es tornava neu, la nit era molt llarga i el sol
escalfava poc. És per això que l'home ha de fer alguna cosa
per fer passar l'hivern ràpidament i és d'aquí d'on
surten les festes i les cel·lebracions.
Fins ara no havíem parlat del personatge principal: el Carnestoltes.
El Carnestoltes és el personatge que representa aquestes festes,
neix a Catalunya al segle XVII o més ben dit, els primers escrits
provenen d'aquest segle. En el temps pre-quaresmal, els nostres pagesos
construïen amb uns pantalons i una camisa vella farcits de palla
i amb un tarot al cap i un nas llarg. El penjaven al paller i allí
restava fins el dimecres de cendra, que el cremaven com a símbol
de la fi d'aquest període. Sembla que fou a mitjans del segle passat
que amb el resorgiment del Carnestoltes a Barcelona s'instaurà
el ninot tret de la nostre pagesia com a Rei de la Gresca, i com sempre
al final d'aquesta festa s'acaba amb la mort i el testament del Carnestoltes.
