NADAL

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons.

El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua...

Amb tot, cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal. I encara, per allò que els més petits van a visitar altres cases de la família - n'hi ha que continuen treballant el dia de Sant Esteve

A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.

És el dia de la mainada per excel·lència, que des de primera hora del matí ja són llevats i desperten a tothom pels nervis i la illusió de descobrir que és el que els han deixat. A la majoria de les cases tot són rialles, somriures i visques. El mateix matí si fa un dia assolellat es veuen les places i carrers plens de nens i nenes amb joguines noves: bicicletes, pilotes, cotxets i jocs de tota mena. No falta mai la joguina de moda que durant aquest dies ens han bombardejat amb anuncis continus pels mitjans de comunicació per tal de que sigui consumida i demanada.
El dinar ja és l'últim d'aquestes diades, i es nota en tothom un cert embafament i amb ganes de tornar a la normalitat. És típic el tortell de Reis, dintre del qual hi ha una fava amagada i al mig del tortell es troba una corona ben retallada i daurada. Aquell qui troba la fava és anomenat el "Rei o Reina de la fava" en representació dels Reis d'Orient i és qui portarà la corona i presidirà la festa.

FOTOGRAFIES