![]() |
|
Diu la llegenda de Sant Jordi que fa molt i molt de temps hi havia un drac monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s’empassava les persones vives . Els ciutadans,
sense cap solució, varen decidir donar-li dos ovelles cada dia
per apaivagar la seva fam. Quan s’acabaren els bens, li donaren
vaques, bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense.
Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir: - Perdoneu a la meva filla i ,a canvi, us donaré tot el meu or , el meu argent i la meitat del meu regne, però us ho demano per favor, deixeu la meva filla. El poble
li va negar, i el rei va demanar vuit dies per a plorar la seva filla.
Arribat el dia el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova, a
prop del drac. Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d’un cop,el drac va caure a terra desplomat, amb la llança clavada al vell mig del cor. De cop, de
la sang del drac que li regalimava cos avall en va sortir un roser, amb
unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el cavaller
Sant Jordi en va collir una, la més bonica de totes, va anar a
la princesa i li va donar en senyal d’amor. Des d’aquell
dia la gent del poble va viure tranquil·la. Les
llegendes no cal que siguin certes, només cal que siguin boniques.
|