A l'actualitat, si bé no hi ha castanyeres, a l'època de Tots Sants es poden trobar parades de castanyes torrades en diversos punts de la ciutat, moltes d'elles portades per gent jove, sobretot estudiants, que troben en aquesta activitat la possibilitat d'obtenir uns beneficis econòmics durant uns dies.

A la majoria dels pobles de Catalunya, la gent feia la castanyada a casa seva o al cafè. Menjaven castanyes torrades, tot bevent, per acompanyar-les, garnatxa o mistela de casa.

Anys enrera, després de dinar, un home amb un carro voltava pels carrers del poble i recollia llenya i castanyes per les cases. Al capvespre, s'encenia una foguera a la plaça amb la llenya que havia arreplegat i, al caliu, es torraven les castanyes. La gent se les menjava al voltant de la foguera mentre bevia vi blanc.

A diversos pobles, el dia de Tots Sants, els cafès posaven plats de castanyes i porrons de vi a les taules i la gent feia la castanyada col.lectivament. En algunes ocasions, aquestes castanyes eren procedents d'una capta que s'havia organitzat anteriorment per les cases del poble.

Els costums de captar llenya i sobretot castanyes són característics, com és lògic, dels pobles on es produeixen; perquè, en aquests pobles, la majoria de les cases tenien castanyes pròpies.

Des de fa uns anys se celebren castanyades populars, a l'aire lliure, amb ball, parades de castanyes, coques, moscatell i altres begudes, i d'altres organitzades per particulars, entitats i associacions, o per les discoteques, que des de fa uns anys ofereixen al seus clients noves versions de la castanyada.