Enguany els alumnes de sisè de Primària participen d'una activitat conjunta amb L'Auditori de Barcelona i amb d'altres escoles de Catalunya que consisteix en una interpretació musical cantada i que suposa una vivència important i inoblidable per a tots els alumnes.

Dia 9 de juny de 2008 Sala 1 Pau Casals de l'Auditori

Composició Musical - Josep Vila

Text de la Cantata - Josep Pedrals

Direcció Musical - Josep Prats i Elisenda Carrasco

EL MOTÍ

1. INTRODUCCIÓ
CAPITÀ: Benvinguts al meu vaixell, una de les grans closques de nou meravelloses que solquen els oceans. Vet aquí un gran exponent de l’art de navegació. De llevant fins a ponent, de tramuntana a mig jorn no hi ha un capità com jo. He fet garbes del garbí, he mestrejat el mestral, he xalat amb el xaloc i he disgregat el gregal. Aquest era el meu destí i aquest és el meu gran joc. I aquesta és la meva nau! Aquest pal major que apunta cap a les estrelles, aquesta quilla humida que llisca sobre els fons abissats, aquests petits canons apuntant a l’horitzó i aquesta tripulació tan ferma que manté la integritat d’aquest navili.
Tripulació! Tripulació! Tripulació! Tripulació!
Moltes gràcies senyor director del meu cor.
COR LLORO: Cor!
CAPITÀ: com veuen, no és fàcil ser un capità... pi-ra-ta!
COR LLORO: Rata!
CAPITÀ: Ai! És clar, me n’oblidava! És el lloro del vaixell, que sempre està així, no calla! És un plom de mala pell! Va d’un pal a l’altre i vola.
COR LLORO: Hola!
CAPITÀ: I repeteix les paraules que van al final de tot quan li parles. És un lloro amb molt de mot
COR LLORO: fot!
2. ELS PIRATES
COR: Els pirates, els pirates beuen rom entre les rates…Beuen rom entre les rates que s’estan a la bodega, a la bodega del vaixell…
COR LLORO:
- Eeeell. - Eeell.
COR:
La tripulació s’ofega de tant beure i buscar brega,De tant beure i buscar brega:
Els barbuts van contra el grup, van contra el grup de jovencells!
COR LLORO:
- Eeeell.- Eeeell.
COR:
però el capità sorrut, que gemega i no ha rebut, vol frenar aquesta baralla, aquest rampell
COR LLORO:
- Eeeell- Eeeell
COR:
I amb un aire de qui talla el bacallà, xerra i no callam Bacallà, xerra i no calla…
Li han tustat la magna closca, magna closca amb un martell!!!
COR LLORO:
- Eeeell- Eeeell
3. POEMA DEL CAPITÀ CAPUT
CAPITÀ: Ell? Ell? Qui, ell? Hi veig borrós... Quin cop al cap més horrorós! Només percebo un llum confós i el seny em deixa i toca el dos. Vaig a parar al record d’uns temps en què els pirates més valents feien amb mi la pinya amb suc i rèiem tots a l’aixopluc d’un cocoter d’illa Tortuga. Jo no tenia cap arruga i els més bergants eren uns nens trapelles que pescaven bens, pescaven bens i anaven a caçar belugues. Belugues! Pescaven ben i anaven a caçar belugues.

4. PIRATES, CORSARIS
CAPITÀ: Quin somni bell, cap meu explores? Ja no toquem ni quarts ni hores! Som una agulla del cloquer que sense cap ni centener, va avant i arrere... Recolzo al tou d’un dit el cap i obro la boca com un rap. Quina fal•lera!
COR: Corsaris(1), pirates... pirates, corsaris... De sota els armaris t’assalten cridant:
A l’abordatge! (A l’abordatge!) A l’abordatge! (A l’abordatge!) Són com es fan, vivint l’instant cada viatge...
Pirates, corsaris... Corsaris, pirates... Que sempre són dates de treure’n un guany:
I via fora! (I via fora!) I via fora! (I via fora!)Fent un parany, creant engany de molta eslora.
Pirates, corsaris... Corsaris, pirates... En tots els desvaris acaben cantant:
Visca la festa! Visca la festa!QUE L’IMPORTANT ÉS DE FER UN CANT PER LA CONQUESTA!
Oh! Oh!
CAPITÀ: Pirates, corsaris... corsaris, pirates...Desfan les sabates com diu el refrany: - Toca fer nones! - Toca fer nones!
COR: I, com antany, s’adormen enguany. Reis sens corones.

05. EL MOTÍ
CAPITÀ: Oh, quin calvari! Quin mal de cap! Passo del rosari de l’aurora que es demora en el meu pap. No puc posar-hi més voluntat! ¿He de passar-hi gaire estona al llit l’estona endormiscat? Vatua l’olla! Aquests bergants, aquesta colla ja controla a la betzola els meus topants!
Sóc una molla que no té pans, se’m mig descolla un cargol i parlo sol per uns instants. Cal ordenar-los! M’he de centrar! Faré calmar-los amb un tònic més agònic que el somiar. Furiosa força que em fa escorça del cervell i no tinc pell ni ossos
Calma! Dins la balma del rompent talossos forgen una nau que em cau a sobre i em sotsobra, que em cau a sobre i em sotsobra i em té retut caput faig pena i no hi ha un camí ni m’emmena el mapa em tapen la balquena la balena i el sextant,
COR LLORO: I tant!

06. SOM ELS AMOS!
COR: No tenim ja qui ens vigili, som els amos d’aquest sostre;
finalment, aquest navili no és del capità i és nostre!
Podem fer que vagi de clatell el vaixell. Podem fer que vagi de clatell el vaixell.
Podem fer que sigui sols nau .La nau! La nau! La nau! La nau!
Podem fins i tot fer-nos l’honest ben prest.Ben prest! Ben prest! Ben prest!
Ara toca decidir-s’hi, fer entre tots una demostra que plegats som equilibri. Cal buidar de perles l’ostra...
del mar, que està allà esperant l’esquer (molt rebé!); del mar, que està allà esperant l’esquer (molt rebé!);
del mar, que és d’on brolla el nostre acord ben fort; Ben fort! Ben fort! Ben fort!
Del mar, de les ones que em sentís feliç! Feliç! Feliç! Feliç!
NO TENIM JA QUI ENS VIGILI, SOM ELS AMOS D’AQUEST SOSTRE!!!!

07. EL LLORO
CAPITÀ: Em permetran que aquesta part de la història els l’expliqui sense tanta parafernàlia. El que passa a partir d’ara en aquest relat és d’una estupidesa monumental i prefereixo explicar la meva implicació amb tota l’objectivitat del món. Senyor director, em permetria improvisar una música ben... objectiva? Una fuga, per exemple...
CAPITÀ: Resulta que trobant-me jo en un estat catalèptic, totalment fora d’aquest món, vaig començar a parlar i a parlar en somnis, reaccionant només verbalment a la realitat que havia aconseguit comprendre, és a dir, feia discursets en el somni. Estant així, vaig començar a exclamar-me del motí que estava succeint a bord del meu vaixell, que els meus pirates havien pres deixant-me KO. Fins aquí: bé. El problema va ser culpa del lloro.
COR LLORO: Coro?
CAPITÀ: Sí, va ser ell! Jo deia “un motí a bord! Un motí a bord!” i el poca-solta del lloro repetia incessantment: “Un botí a bord! Un botí a bord!”. I aquí va començar el desastre, amb la meva perorata.
COR LLORO: Xocolata!
CAPITÀ: Mira, la xocolata del lloro!
CAPITÀ:I, res, que aquests sapastres de pirates que tinc, no se’ls va acudir res més que fer-se a mans el botí inexistent que el lloro anunciava, i així va seguir la cosa...
COR LLORO: prosa

08. CAL BUSCAR

COR: Cal buscar! Diu que hi ha un botí. Tot per mi!!
Un tresor tot ple d’or dins la nau. Quin sarau!!
Diu el sord que és a bord que ha sentit com ho han dit!
On deu ser? Quin paper deu marcar on serà

Deu ser gran, amb diamants i robins com dofins!
Saques d’or, tinc el cor bategant. Ja ho veuran!
El més ruc diu que el buc té un secret. Quin distret!
Sostre fals, dintre els pals, sota el pont, no sé on!

CAL BUSCAR! DIU QUE HI HA UN BOTÍ. TOT PER MI!
CAL BUSCAR! CAL BUSCAR! CAL BUSCAR! CAL BUSCAR!

09. UN VAIXELL NO ÉS UNA ILLA
CAPITÀ: I així va ser com aquests sapastres de mariners meus van començar a buscar el tresor. Colla de brètols! Que no saben que amagar un vaixell dins un tresor, o viceversa, és molt, però que molt difícil?
D’entrada, la tradició mana que la posició del tresor s’ha de dibuixar en un mapa amb una creu, i en el cas d’amagar-lo en un vaixell, hom hauria de tenir sempre amarrada la tal embarcació en un port de manera estable. A més a més, per fer-ho ben fet, cal posar un bon tou de sorra sobre el cofre i en un vaixell no hi sorra. I , per acabar, s’ha d’enterrar en una illa deserta, llunyana i inhòspita!
I si no hi ha mapa, com s’engrapa un tresor meu? I si no hi ha mapa, com s’engrapa un tresor meu? I si no hi ha mapa, com s’engrapa un tresor meu? un tresor meu? Lleu i suau sopeta de la mar tan quieta, com si freda fos i s’hagués fos la neu. Que quan neva al mar fa un fum com llum del far que diu “som a caseta”!
Busques creus al plànol per canviar de bàndol, bandoler marí? Bandoler marí? Golfos i badies d’illes fantasies; cries de fanàtics emfàtics de fireta... Per a aquests aquàtics que noliegen: Sant Panoli, sucre i vi. Sant Panoli, sucre i vi. Sant Panoli, sucre i vi. Rumb que rumba arramba, rambla amb rom i rem que sotsobra quilla.
Que no es caven coves sense roques roquissars! Sense roques, roquissars! Un vaixell no és pas cap illa! Un vaixell no és pas cap illa!

10. CANÇÓ DE DESARMAR
COR: El tresor del capità ha d’estar amagat aquí, treu les fustes cap allà que aquí sota hi ha el botí.
Ai, doncs no! Provem a l’altra banda, a veure si hi ha sort i apareix alguna nansa d’aquest cofre sense port.
Estira el timó i arrenca algun tros de la coberta! entre tots, si tothom penca trobarem la porta oberta...
estira el timó i arrenca algun tros de la coberta!
més de pressa, més de pressa, MÉS DE PRESSA I SEREM RICS.

La destral corre de mà en mà i és plena d’embolics
d’un pirata se’n va a l’altre i a un altre que surt de dins
Cau el pal major i la cofa queda buida de grumet
perquè està buscant per sota les lliteres i el llitet.

Estira el timó i arrenca algun tros de la coberta!
entre tots, si tothom penca trobarem la porta oberta...
estira el timó i arrenca algun tros de la coberta!
més de pressa, més de pressa, MÉS DE PRESSA I SEREM RICS.

Ja no queda més paciència, no hi ha veles, res a bord,
ja no hi ha diferència de babord, amb estribord
i el botí que no s’hi troba i els pirates mig nuets
que han buscat fins a la roba, fins a dintre els calçotets!
Oooooooooohhh!!!
11. VERGE SANTA!
CAPITÀ: I jo hi era!!! Però no ho vaig poder evitar. Estava encaparrat encara per culpa del cop de martell. Però quan vaig recobrar del tot la consciència, vaig entendre tot allò: havien desmuntat el vaixell!! S’havien carregat tota la nau! Només quedava l’estructura bàsica, el mínim necessari per mantenir-los flotant! Què heu fet? Què heu fet? Com podeu arribar a ser tan ximples! Com pot ser? Com pot ser que un motí acabi així? Estem en les pitjors condicions possibles per navegar pel mar!! Per navegar pel mar!!
12. SOBRE QUATRE FUSTES
COR: Sobre quatre fustes les mides són justes per ‘nar a la mar..
Ós i calavera, són una bandera que no fa de far:
Sense pals no s’hissa, i ningú no la clissa i això no és gens bell...
van a la deriva, QUE L’AIGUA ELS ARRIBA FINS SOTA EL TURMELL!!
Caldrà barca nova! Sols resta la clova del pobre vaixell...
i si el mar s’emprenya, veuràs quina feina salvar-li la pell.
Mira quina farsa si ara toca enfonsar-se... Érem el terror del mar i ara, mira:
SEMBLEM DE MENTIDA, QUIN TRÀGIC ERROR!!
... Quina trista pena, de no tenir veles quan sobra bon vent ...

13. EL COMANDAMENT
CAPITÀ: Espero, tripulació, que a partir d’ara em feu una miqueta més de cas, caram! Mira en quina situació ens ha deixat la vostra aventureta! Si no seguiu les ordres al peu de la lletra, si no esteu disposats a estar al peu del canó, no sé com en sortirem d’aquesta! Vinga tots a reconstruir el vaixell!! Tu lliga un cap aquí i tu deslliga un cap allà! Com que sé que no em teniu cap mena de respecte, demanaria, si pogués ser, una ajudeta al director del cor, per si ens ajuda a posar en marxa aquesta desferra de vaixell que heu deixat.

14. NO HI HA RES COM NAVEGAR
COR: Entremig de la desgràcia sempre hi ha algú ferm i fort
que ens empeny cap a l’audàcia i ens allunya la dissort.
Si no fos que ja el premia el títol de capità,
jo mateix el votaria per a fer-lo comandar.
És un home amb energia, sap el que ha de fer i ho fa.
CAPITÀ: NO HI HA RES COM SABER NAVEGAR!
COR: NO HI HA RES COM SABER NAVEGAR!
COR I CAPITÀ: NO HI HA RES COM SABER NAVEGAR!
Quan la cosa es posa lletja fa que no tinguem cap por
i ens encén aquella metxa de valents de professió
Quan la cosa ja està alegre sap posar-se en situació
i és el primer a fer la festa i és el que fa més remor
amb aquella melodia que li agrada tant cantar:
CAPITÀ: NO HI HA RES COM SABER NAVEGAR!
COR: NO HI HA RES COM SABER NAVEGAR!
COR I CAPITÀ: NO HI HA RES COM SABER NAVEGAR!
Quan se’t torci al món un ganxo, quan tot sembli un acabar,
que no et falti el xafarranxo i un bon tros de capità!
Un bon tros de capità! Un- bon - tros de ca – pi – tà !!!!!!!!!